Ni Nadal ni setmana santa. Aquí la balla tothom i totdon!!!

almogawear | 02 Juliol, 2008 17:19

Lo Jordi ha arroplegat tot el què ha escrit i ha fet un llibre. Ja li vaig dir però no em va fer cas, però lo millor del seu llibre és l'enrabiada dels dolents.

La cançó possiblement és King-kong drinks coca-cola dels Sham69 o alguna cosa semblant.  I una vegada que estava fent un beure amb l'Onofre a l'estadi olímpic de Berlín, em vaig imaginar el petit caporal marxant cap a casa, arribant a casa, donant un cop de porta i tancant-se a l'habiatació cridant i plorant : " Deixeu-me que ens ha guanyat un negre!!!". I el negre que va guanyar resignat perquè pels seus només era un negre i pensant quina merda de país, quina merda de segregació, "sweet shit Alabama".

Els dolents del camp potser no han marxat plorant cap a casa, ni s'han tancat a l'habitació. Però potser s'han adonat que ells són la merda. Que el país - i el camp- seria molt millor sense ells, que en termes quillesos " els tenim calats". I en Jordi tampoc diu que el país és una merda, però si diu que hi ha una colla que constantment ( o sempre) l'emmerden. Nuclears de merda, militars de merda, polítics de merda, botiflers de merda. A vegades sense un bastó que els remeni tots aquets aconsegueixen que ningú els olori, i així van fent. I s'inventen slògans " ho veig, ho vull , ho tinc" i el director de la sucursal del banc es frega les mans , diu "excel.lent" i demana un cubata a l'Smithers.

Si la merda es remena es difícil que marxi, però almenys ens adonem de què hi són i pretenem fer alguna cosa, ni que sigui molestar.

I avui un tal Brufau, pertanyent a la Internacional Bandida i president de Repsol sortia al telenoticies del pesoe ganyolant de no-se-què de la crisi. Clar, probre, ara només guanya uns poc mil.lers de milions de tazos al dia. Deia això mentre esmolava el sabre i es preparava a l'abordatge pels nous camps pretolifers que els brasilers s'han trobat a les costes de  seva casa. Com  Ali-Brufau 40 lladregots més també esmolen els sabres esperant el moment per emmerdar lo que puguin.

I es que s'ha de ser gamberro. L'estil del Jordi per mí ho és, ja que és la millor manera de dir les coses. Ni tabús, ni codis deontològics ni òsties consagrades. Les coses pel seu nom com la cançó dels Habeas.

I com diu l'Oriol haurem de fletar un avió de Reus cap a Corea del Nord i enviar-los tots cap allà que els hi explicaràn. Per merdosos.

 

 
 

 

 

dimecres, juliol 02, 2008

NI NADAL NI SETMANA SANTA

 

El dia a dia de vegades no ens permet aturar-nos a reflexionar sobre el que ens estan fent, i anem aturant garrotades. A voltes entomant-les i rarament fotent-les. I informativament acabem -si podem- vivint al dia, desmemoriats i desmemoriades.
Aquest llibre ens ajuda precisament a això, a activar-nos mentalment tot resseguint punyents articles escrits amb sinceritat des de la part més roja del cor, des de la part més negra de la nit. El blocaire Jordi Martí Font ens aporta aplegats en un volum un grapat d'articles que retraten allò que els mitjans de comunicació tradicionals no han gosat mai retratar.
Ni Nadal ni Setmana Santa és un llibre que alguns llegirem a gust, i que d'altres llegiran d'amagatotis, sense fer-ne massa publicitat, doncs hi surten retratats. O què es pensaven, que al Camp deixem fer i deixem passar? Cada cop menys!
Llibre especialment recomanat per als seguidors/es de l'ex-alcalde Nadal.
 
 
 

 

 

“Ni Nadal ni Setmana Santa”

És un llibre que recull deu anys d'opinió crítica amb setanta-un articles de Jordi Martí Font publicats en diferents mitjans.

: 02/07/2008 :: 20:00h

«Venim del silenci, que deia Raimon. I aquí al Camp, el silenci s’ha allargat uns quants anys més, fins al punt que la Tarragona de Nadal, de l’alcalde Joan Miquel Nadal, ha convertit la Setmana Santa i la seva processó del silenci en símbol de la ciutat: la Setmana Santa i la seva processó del silenci. Ja m'enteneu. Callats ens volien i no ens hi han tingut. Aquests articles en són una mostra, però feliçment no en són l’única. No hem estat bons súbdits, no hem estat bons figurants d’aquesta processó de Setmana Santa, perquè sempre que hem pogut hem celebrat la vida, i en veu alta.

Els articles que aplega “Ni Nadal ni Setmana Santa” han nascut en un context determinat i en són conseqüència. Han tingut la voluntat de denunciar en veu alta cada una de les agressions que el poder ha perpetrat i alhora deixar constància de les resistències que s’han generat des de diferents àmbits dels moviments socials».

El llibre

Ni Nadal ni Setmana Santa”, subtitulat ‘El Camp: deu anys d’opinió crítica’, és un llibre que recull setanta-un articles de Jordi Martí Font publicats –o no- en la premsa del Camp de Tarragona i de la resta dels Països Catalans en els darrers deu anys. La temàtica, però, és evidentment sobre el Camp de Tarragona i algú sobre les Terres de l’Ebre.
Els articles han estat publicats als diaris de pagament El Punt i Diari de Tarragona, als gratuïts Espais 7, Més Reus, Més Tarragona i Clàxon, als setmanaris  La Veu de l’Ebre i El Triangle, a les revistes La Lletra A, Polémica i Illacrua, a la revista de les CGT del Camp La Tramuntana, a la revista digital Reus Digital i al bloc Prendre la Paraula. Alguns dels articles que s’inclouen en el recull mai no van arribar a ser publicats.
            Els articles més antics són els que s’inclouen en l’apartat ‘Un món on hi càpiguen tots els mons’ i fan referència a la Segona Trobada Contra el Neoliberalisme i per la Humanitat que es va realitzar a l’Estat espanyol el 1997.

Les parts
 

-El pròleg: el pròleg de “Ni Nadal ni Setmana Santa” és del periodista i lluitador antinuclear i en defensa del territori Xavier Garcia. El veterà periodista hi diu, entre altres que: “Per sort, amb carnet o sense, Ramon Barnils va deixar algun que altre deixeble seguidor. Un d’ells, em sembla de tota evidència, és Jordi Martí i Font, periodista prioratí i home d’essència i existència llibertària”
 

-“A Reus manxen i a Tarragona enganxen”: són articles diversos de critica social sobre el Camp de Tarragona i contra algunes de les agressions que les i els ciutadans que hi viuen han viscut en els darrers anys. Alhora, permet recórrer les resistències articulades al voltant d’aquestes agressions.
 

-“Fora vaixells de guerra del Port de Tarragona”: articles sobre i contra el militarisme, els exèrcits i la guerra a partir de la conversió de Tarragona en port de descans de la setena flota nord-americana en un context de no a la guerra i de la invasió de l’Iraq.
 

-“De porcs i de senyors”: recull articles de defensa de les treballadores i els treballadors i de les seves formes de lluita legítimes al voltant de l’anarcosindicalisme que representa la CGT, amb especial atenció als articles de resposta als del president de la patronal Cepta en els anys en què aquesta organització va robar el local sindical de la Rambla als treballadors amb el suport de CCOO-UGT.
 

-“La revolta mediambiental”: Enron a la Ribera d’Ebre, els macroprojectes eòlics al Priorat, les nuclears, el PHN... un caldo de cultiu que va portar a néixer a un potent moviment de defensa del territori.
 

-“Que no ens tapin la boca, ni els ulls, ni les orelles”: articles de defensa de la llibertat d’expressió amenaçada en diversos moments al Camp de Tarragona per part dels diversos poders fàctics.
 

-“Un món on hi càpiguen tots els mons”: Uns dels primers textos de lluita social que va escriure l’autor, al voltant de la Trobada contra el Neoliberalisme i per la Humanitat que es va fer a la Serra d’Almos i molts altres llocs de Catalunya i de la resta de l’Estat fa 11 anys.

 
 
 

Punxa la imatge

 imprescindible.jpg (627356 bytes)